Què és el Kaisai?
L'Okinawa Budo Kaisai ShoreiKan o Kaisaido en la seva versió és un art marcial procedent i representativa de les arts tradicionals d' Okinawa. Es basa en una série d'exercicis i tècniques de mà oberta que s'inspiren en moviments dels animals i en gestos rituals del Budisme Zen, així com en poderosos cops i treball muscular, respiratori i de meditació.
El Kaisaido té como a objectiu original arribar a la iluminació a través de la seva pràctica regular mitjançant el treball físic, mental i espiritual.
El Kaisaido té el seu origen a la Xina i l’Índia, cap a l’any 3000 a.C. Des del segle VI de la nostra era les tècniques xines es practiquen a Okinawa juntament a tècniques locals. En el segle XV el rei Shoshin centralitzà el seu poder a Shuri (Okinawa) i prohibí l’ús de les armes a la gent del poble.
El 1609 els japonesos van envair Okinawa, pel que la
població, despullada de les seves armes, s’hagué d’enfrontar a oponents armats
sense tenir res més que les mans despullades. Per aquest motiu desenvoluparen
els sistemes de lluita sense armes, que s’acabaren convertint en un mètode
d’autodefensa que s’anomenà, simplement, Te –literalment: Mà- i al que els
japonesos anomenarien Okinawa-Te (la Mà d’Okinawa).
Una altra conseqüència va ser la conversió com a armes
d’estris del camp i d’ús domèstic. Aquest és l’origen del Kobudo d’Okinawa, que
es desenvolupà paral-lelament al Kaisaido.
Ja al segle XX, l’escola Goju-ryu va ser fundada a
l’illa d’Okinawa el 1929 pel mestre Choiun Miyagi. Miyagi fou el primer mestre
a donar unes normes al propi estil de Kaisaido inspirant-se en una poesia
dedicada a les arts marcial xineses "KEN NO TAIYO HAKKU" (“l’Univers
respira dur i suau”). Així nasqué l’estil Goju-Ryu, l’estil de la força i de la
suavitat.
El mestre Miyagi va morir el 1953 deixant en herència al seu
deixeble Seikechi Toguchi la teoria del mètode i el deure de sistematitzar la
metodologia de l’ensenyament. L’elaboració del principi de base del mestre
Miyagi va portar al mestre Toguchi a desenvolupar un mètode d’ensenyament que
deixava el Kaisaido Goju-ryu més evolucionat i al mateix temps respectant la
tradició de l’estil de les arts marcials d’Okinawa, projectant-lo cap el futur. Aquest art marcial es dirà Shorei Kan.
El Mestre Seikichi Toguchi al seu dojo.
El mestre Toguchi va voler anomenar a la seva escola Shorei
Kan - és a dir, escola del respecte i les bones maneres – per evidenciar
l’essència de l'Okinawa Budo Kaisai.
A l’escut de l'escola Shorei Kan, de fet, el
puny Seiken indica el Kaisai Budo tradicional mentre que la flor cirerer
simbolitza la pau i la cortesia. L’escrit Shorei Kan està en caràcters xinesos.
El mestre Seikechi Toguchi va morir el setembre de 1998. El
llegat i el futur de l'Okinawa Budo Kaisai Shorei Kan Goju ryu passà aleshores a Toshio
Tamano (Tokyo -1942) deixeble de Toguchi.
Deixeble (Toshio Tamano a l'esquerra) i mestre (Seikichi Toguchi a la dreta)
Mestre Toguchi conversant amb el seu deixeble Tamano
En l'actualitat el mestre Tamano dirigeix personalment l’escola
Shorei Kan a tota Europa efectuant estades i cursos al llarg de l’any,
transmetent no només la part tècnica sinó també l’esperit de la nostra escola
de Kaisai. També ha publicat dos volums sobre Shorei Kan i un sobre la tècnica
del nunxaku del Kobudo.
El mestre Tamano (esquerra) dirigint un dels cursos realitzats recentment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada